„Eine Kindheit ohne Bücher wäre keine Kindheit.
Es wäre, als ob man aus dem verzauberten Land
ausgesperrt wäre, aus dem man sich die seltsamste
aller Freuden holen könnte.“
(Astrid Lindgren)
L ann 2022 ie per la bibliotech San Durich inò jit scialdi ben. Do doi ani de pandemia cun n’atività plutosc limiteda, fovl per la bibliotecheres na legrëza inò pudëi mëter a jì truepa manifestazions.
Tl 2022 à de merz scumencià la lingia de manifestazions “15-Minuten-Geschichten”. Uni prim vënderdi dl mëns vëniel cuntà na storia de 15 menuc da una dla bibliotecheres o da persones da dedora, p.e. Patrick Perathoner che à prejentà si liber “Le avventure colorate di Lillo” o Johanna Kostner cun “Matî”.
Per l di dl’ëila ai 8 de merz iel unì mustrà n film cun leprò velch da pestlé y da bever.
Ai 9 de fauré iel unida a sl dé la senteda generela dla Lia per la bibliotech San Durich.
De merz à nce scumencià l’iniziativa de Nicoletta Campanini “Circolo di Lettura”. Un n iede a l’ena s’anconta la partezipantes per rujné de n liber cris ora adum. Chësta ancuntedes ie jites inant ntan dut l ann.
D’ansciuda ora ie nce unides plu tlasses dla scola elementera de Urtijëi a ti cialé ala bibliotech.
L 21 de merz fova n di de mpurtanza per la bibliotech. Doi ejaminadëures ie unic te bibliotech a se cialé ntëur. Sëuraprò iel unì cialà do cich l ie unì stat fat ntan dut l ann. La resposta fova scialdi da plajëi y de utober an nscila pudù pië do l zertificat Audit (l Audit ie n ejam de cualità dla biblioteches a livel dla provinzia).
D’auril y de mei iel inò stat metù a jì l Literakino, cater iedesc per tudesch y cater iedesc per talian.
De gra al ufize per biblioteches de bulsan an pudù saludé la scritëura tudëscia Antje Wagner che ti à prejentà si liber “Unland” a doi tlasses dla scola mesana de Urtijëi.
Per l di nternaziunel dl liber, ai 23 de auril, iel stai fac cun pitla mutans y mutons de bloc uciei de papier ora de plates de vedli libri.
Ai 14 de mei an mo fat pea pra la festa dla cultures, na manifestazion metuda a jì dala consulta per l’integrazion de Gherdëina.
De juni à Sonia Zanotti prejentà si liber autobiografich “30 secondi”, n liber sun l massacher de Bologna dl 1980.
Tla bibliotech San Durich fova tl 2022 l mei l mëns dla rujnedes. Ben cater iedesc a l’ena univa a sl dé l „Sprachcafé“ tla rujnedes tudësch, talian, nglëisc y spanuel.
Ntan dut l instà an coch uni ann inò metù a jì l’azion da liejer d’instà. Truepsc mendri y mendres dala prima elementera insù, à ntan dut l instà liet scialdi lezitënc. Ala fin dl instà iesi pona stai premiei ntan na blota festa acumpanieda da doi clowns de Comedicus. Dessegur una dla plu bela azions uni ann.
Scialdi n bel workshop iel unit a sl dé de lugio cun Karin Planker che ie jita cun la partezipantes tl bosch de Val d’Anna a tlupé craitles y à daldò mustrà coche n fej tintures y uelesc ora de chëstes.
Sciché uni ann iel nce inò stat mustrei 8 films per mutans y mutons, 4 per talian y 4 per tudësch.
D’agost ie Rita de Victoriis Medori unida tla bibliotech a prejenté si liber “Arsita – Il paese delle donne coraggiose” che à nce abù scialdi suzes.
De setëmber y utober an metù a jì n proiet adum cun duta la 5 biblioteches dla valeda y Radio Gherdëina. Un n iede al’ena, doi mënsc alalongia, fovl da audì tl radio la trasmiscion “Cie iel pa de nuef da liejer tla biblioteches de Gherdëina?”. Al scumenciamënt fovl da audì na prejentazion curta dla biblioteches da pert de na bibliotechera, tla segonda pert 3 prejentazions de libri da pert de letëures dla biblioteches.
Oradechël iel stai metui a jì adum cun la lia Trix doi domesdis de juesc da mëisa.
Scialdi butà à inò l marcià di libri adurvei de Segra Sacun, na manifestazion urganiseda dala trei biblioteches publiches dla valeda.
De utober à inò scumencià l Language Café, chëst’iede tla rujnedes nglëisc, spanuel y talian.
On nce pudù saludé Manfred Mussner che à prejentà si liber “Der geheime Marathon”, na manifestazion che à n iede trat dantaldut ëi tla bibliotech.
N ucajion per l di dla biblioteches fovel Markus Fritz y Donatella Gigli che à prejentà ntan l “Literaturmenü” i plu biei libri dl ann.
Adum cun la bibliotech dla scola elementera de Urtijëi, la bibliotech de Santa Cristina y la bibliotech de Selva iel stat metù a jì na ancunteda cun la scritëura tudescia Bärbel Oftring sun la tematica “Tatort Natur”. La mutans y i mutons fova scialdi nteressei y la dumandes ne finova plu. Dessegur n danmesdì che la sculées y i sculeies ne se dejmencia nia tan prësc.
De nuvëmber à inò metù man l proiet de fé ciauzia adum, śën cun n inuem nuef “La Puntlines” che vën da jì cun l puntl. Chësc per ti dé nueva vita al proiet. Do na sëira de nfurmazion an scumencià a hechelné deberieda na blota ferata che ie pona deventeda l calënder d’Avënt dla bibliotech. Chëst’ann dajovel per l prim iede nce n calënder d’Avënt per i granc: uni di fovl fai it doi libri, un per tudesch y un per talian, y l l prim che ulova pudova se to pea l pachetl, sambën mprestà ora. Chësc calënder fova n’iniziativa per ti dé la puscibltà ala jënt de liejer n iede n liber desfrent da chëi che l liej scno for. N’iniziativa cun respostes scialdi positives.
Per l Literakino iel unì stai mustrei 4 films de nuvëmber, doi per talian y doi per tudësch.
Sëuraprò iel mo stai prejentei doi libri: “mi prim liber” dal VKE Gherdëina adum cun la Union di Ladins y “Die schönsten Sagen aus Südtirol & Ladinien für Groß & Klein” cun Marianne Ilmer Ebnicher.
De nuvëmber à scumencià l proiet “Lesezwerge” adum cun l VKE Gherdëina. Ntan chësta ancunteda. Che vën a sl dé un n iede al mëns, ti vëniel liet dant ai plu pitli na blota storia.
Per finé via l ann an mo liet dant na blota storia da d’inviern y mustrà n film da Nadel per i mëndri.
Leprò iel mo ntan dut l ann states fates truepa de bela mëises de libri sun tematiches atueles.
Da rengrazië iel la 9 culauradëures ulenteres che fej dut l ann scialdi n bon servisc cun gran lezitënza.
Tl 2022 iel unì mprestei ora 42.850 libri y media:
- 30.287 libri
- 3.433 DVD
- 2.475 zaites
- 5.564 CD
- 820 juesc
- 271 autri media
La bibliotech San Durich cumpëida 15.852 media:
- 12.781 libri
- 1.399 CD
- 1.348 DVD
- 75 zaites
- 113 juesc
- 136 autri media
L valor soziel y culturel dla bibliotech ne possen dessegur nia mustré mé cun chisc numri, ma i desmostra che la ie na istituzion mpurtanta che vën nuzeda scialdi da nosc zitadins.
I libri mprestei ora l plu suvënz ntan l ann 2022 fova:
Romans:

|

|

|
26 iedesc
|
25 iedesc
|
25 iedesc
|
Libri tematics per granc:

|

|

|
27 iedesc
|
15 iedesc
|
14 iedesc
|
Libri per jëuni:

|

|

|
11 iedesc
|
10 iedesc
|
10 iedesc
|
Libri per mutans y mutons:
6 – 8 ani
|
9 – 11 ani
|
Libri da dessënies
|

|

|

|
16 iedesc
|
20 iedesc
|
23 iedesc
|
Archiv Jahresberichte
Jahresbericht 2022
Jahresbericht 2021
Jahresbericht 2020
Jahresbericht 2019